sovit indiquem quina és la síl·laba tònica d'una paraula per mitjà d'un sigle gràfic: l'accent. en català, hi ha dos tipus d'accent: l'obert o greu ( `) i el tancat o agut ( ´). la a sempre porta l'accent. obert (timpà), la i i la u sempre el porten tancat (permís, comú i la e i la o el poden portar obert o tancat (cafì, també, sòlid, sabó).
Les regles d'accetuació són aquestes:
Els mots aguts tenen la síl·laba tònica en última posició i s'accentuen quan acaben en alguna d'aquestes terminacions:
a, e, i, o, u: sofà, vuitè, destí, carbó, ningú.
as, es, is, os, us: matalàs, després, pastís, cremós, intrús.
en, in: depèn, pequi´n.
els mots plans tenen la síl.laba tònica en penúltima posició i s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors: fenòmens (però fenomen), pacífic, bolígraf, cèntim...
els mots esdrúixols tenen la síl·laba tònica en antepenúltima posició i s'accentuen sempre: científica, brùixola, cleòpatra, màniga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada