NADOR

Nador és una ciutat amazic portuària del nord-est del Maroc, a la regió de l'Oriental i sobre la costa mediterrània (estany de Bou Areg). La seva acitivitat econòmica està essencialment vinculada a la pesca, al comerç de fruites, a la metal.lúrgia i al contraban amb l'enclavament espanyol de Melilla, a 15 km, així com el trànsit dels marroquins residents a l'estranger via el port de Bni Nsar. La llengua més parlada és el berber:, l'arab, encara que sent la llengua oficial del Marroc.

NADOR

nador es una ciutat gran i també es molt bonica es bo anar de compràs ella hi ha cada dia el mercat que hi ha de tot el que boles a mi m'agrada molt perquè es divertit i cada dia esta ple de gent perquè es molt gran, també es bo anar els restaurants a menjar perquè tenen coses bones per exemple el cuscús que es molt bo a mi m'agrada molt.

LES REGLES D'ACCENTUACIÓ

sovit indiquem quina és la síl·laba tònica d'una paraula per mitjà d'un sigle gràfic: l'accent. en català, hi ha dos tipus d'accent: l'obert o greu ( `) i el tancat o agut ( ´). la a sempre porta l'accent. obert (timpà), la i i la u sempre el porten tancat (permís, comú i la e i la o el poden portar obert o tancat (cafì, també, sòlid, sabó).

Les regles d'accetuació són aquestes:

Els mots aguts tenen la síl·laba tònica en última posició i s'accentuen quan acaben en alguna d'aquestes terminacions:

a, e, i, o, u: sofà, vuitè, destí, carbó, ningú.

as, es, is, os, us: matalàs, després, pastís, cremós, intrús.

en, in: depèn, pequi´n.

els mots plans tenen la síl.laba tònica en penúltima posició i s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors: fenòmens (però fenomen), pacífic, bolígraf, cèntim...

els mots esdrúixols tenen la síl·laba tònica en antepenúltima posició i s'accentuen sempre: científica, brùixola, cleòpatra, màniga...

classificació de les paraules

Al segle VIII els Pirineus es trobaven molt poblats, a causa de les lluites socials del Baix Imperi, les invasions germàniques i la conquesta musulmana. Quan la població de la zona pirinenca arribà al seu sostre, s'inicià un nou corrent migratori terres avall, cap al pla. Famílies camperoles procedents de les valls pirinenques i també d'altres llocs s'instal·laren en zones poc poblades, sovint sota la protecció de l'aristocràcia comtal i, amb el seu treball, van augmentar la producció agrària, base del creixement de la societat medieval. Un dels fets més enriquidors d'aquest moviment colonitzador fou la barreja cultural que es formà, amb motiu de la diversitat de tradicions culturals dels repobladors, que, en bona part, eren pagesos humils, que emigraven empesos per la necessitat.

ELS PRIMERS A CONÈIXER EL VI

l'Empordà, i concretament Empúries, va ser de les primeres zones a la península a conèixer la cultura de la vinya i el vi. el fet de tractar-se d'una important colònia grega,primer, i romana, desprès, va donar a aquesta regiò un esperit capdavanter que s'allargà durant molts anys.
els primers en conèixer la cultura de la vinya i el vi

piden un año de prisión para un joven por matar un perro a golpes

es un delit mol greu i es just que a de pasar per la condena de prisió. perque no es just que fa justisia amb la seva má el gos no sap el que fa perque es un animal.

Diversitat lingÏística

LECTURA recomanada
PERILL D'EXTINCIÓ PER A LA MEITATDE LES 7.000 LLENGUES DEL MÓN (ARTICLE DEL DIARI EL PAÍS 19/09/2007)

La meitat de les 7.000 llengües que es parlen al món podrien desaparéixer en squest segle. segons un estudi de National Geographic que va alertar ahir del perill en cinc punts del planeta. entre ells l'Amèrica central i del sud. segons l'informe d'aquesta societat científica nord-americana.més de la meitat de les llengües parlades del món no estan documentades per escrit, motiu que fa que un idioma s'extingeixi cada dues setmanes. en desaparéixer l'ultim parlant.

Els lingüistes encarregats de portar a terme l'estudi, David Harrison i Gregory D.S. Anderson, ambdós de l'institut de Llengües Vives, van coincidir ahir en el fet que la desaparicio d'un idioma es tradueeix directament en una "perdua de coneixement".

Les cinc regions del món amb un perill més gran de perdre la riquesa lingüística són l'America central i del sud, el nord d'Austràlia, l'altiplà nord-oest del pacific, sibèria Oriental i el sud-est dels estats Units.segons l'informe elaborat en col.laboració amb l'institut de Llengües Vives per als Idiomes en perill.

"El80% de la població mundial parla 83 grans idiomes mentre que hin ha3.000 petites llengües que només les utilitza el 0.2%". va dir Harrison durant una conferència de premsa telefónica des de la